Inútils i impostors
En llengua iber/euskera les copulatives poden ésser conjuntives o disjuntives, segons sigui el cas, mai conjuntives i disjuntives, així distingiríem entre “inútils i impostors” i “inútils o impostors”, “eta” i “ala”, “ala”, o una cosa o l’altre però no totes dues.
Com veureu el títol d’aquest escrit és ambivalent, “tant inútils com impostors”, o,“els uns i els altres”, i serà, a la fi, el lector qui decideixi.
Certament, d’ençà que els “nostres” ens van trair, i amb la rendició i postració sense condicions el “campi qui pugui” ha esdevingut el modus operandi de traïdors, vividors, col·laboracionistes i éssers de tot pelatge que s’han vist atrapats en la pròpia trampa i engany. Els òrgans públics catalans, buidats de contingut polític, tal com fan els tril·lers professionals, sempre xuten la pilota endavant, a la propera endevinareu on és “la bolita”. Voteu-nos o estarà tot perdut, aquest és el mantram dels barruts.
Criteri de realitat
Per tal d’aconseguir la adhesió sense fissures del ramat han d’aconseguir que la seva proposta de realitat sigui acceptada, i si és, amés, desitjada i estimada millor.
Descriuen el procés d’alliberament nacional de Catalunya com a una qüestió moral, o, “això va de democràcia”, aspectes certs però no centrals. El litigi té un vessant moral i la democràcia en té una clara afectació col·lateral, pots veure-hi “bons i dolents”, però la resolució del litigi té a veure amb el Poder. Ésser “els bons” no té cap utilitat, a no ser l’onanisme, l’autoafirmació, l’autocomplaença, la càrrega emocional que fa de pega i et manté enganxat als qui et pasturen per prats d’irrellevància i postració.
També et presenten la realitat com a una cosa tancada, acabada, que rau irremissiblement en mans dels partits consagrats al Parlament sense solució de continuïtat.
Si de veritat fossin independentistes i volguessin ampliar-ne el suport, el suport al moviment, que tingués una translació clara en la representativitat en el Parlament... el govern no hagués convidat a Palau els nous interlocutors?, a la gent de Primàries i FNC?.
Doncs de fa ja massa temps, de fet de bon antuvi, els fan boicot, i tant com poden, tothom que no és de la corda de la rendició vetat a tot arreu. I es diuen independentistes, eh?, ep!, en serio, tu.
Vividors paràsits de Catalunya que es dediquen a perpetuar la ficció de que Espanya és una democràcia, i que Catalunya no som una colònia per que aprovem pressupostos.
Espanya els paga, i ells fan la seva feina.
Si fossin independentistes denunciarien aquesta realitat, l’única que hi ha, la que acabarà surant quan aquesta orgia de paràsits vividors hagin esgotat l’hoste, com bé deia una piuladora a la xarxa. Denunciarien i renunciarien a treballar per l’amo colonitzador... per que seguir fent el que fan només serveix per a disfressar la realitat colonial i validar el règim imperial espanyol.
És dur d’acceptar, però en tot cas la ficció sempre millor si l’acompanya un xic de ciència, i, sobre tot, consciència.
