Dealers de La Profecia, i ionquis.
Un oasi temporal.
A occident, desprès de la segona “gran guerra”, ens havíem acostumat a una placidesa procurada per a un creixement sense final, on les generacions, vivien, una darrera l’altre, en un marc de certeses creixent.
Això, potser, ha fet que oblidéssim els ressorts que han menat “la història” per segles...d’ençà que el món es va dividir en dos grans paradigmes civilitzadors, pobles riberencs, de pagès, i, aris, nòmades dedicats principalment a la ramaderia extensiva, Kaïm i Abel.
Des de la invasió dels vedes a la vall de l’Indo, subjugant i esclavitzant els pobles de pagès, fins a dia d’avui, tots els poders sobrevinguts per la guerra han procurat controlar el futur adobant les emocions i pensaments de la gent amb un relat ad hoc, per tal que la gent pugui acceptar els fets com quelcom ineludible, com el compliment d’una profecia insalvable.
Si amés, el relat és percebut com un avenç de progrés, millor que millor.
“La Pax Romana”, “La Lex” (romana)
El relat sempre va amanit amb un discurs de millores civilitzadores.
El Poder* ha sabut sempre que per controlar la gent, les masses, només necessites que desitgin allò que tu controles i menes al teu arbitri i conveniència.
Per això mateix quan manquen recursos de suport, El Poder acut a La Por, per assegurar-se que la gent desitja seguretat, seguretat què els garanteix a canvi d’obediència i submissió. Òbviament, l’obediència i submissió sempre van embolcallades d’emocions en positiu, dissenyades per fer-te pagat de tu mateix, “quina bona persona que soc”.
La travessia del desert.
Avui seguim desitjant benestar i progrés material, al Poder ja li va bé aquesta pastanaga, però ja es veu que “no podrà ser”. El Poder s’està esforçant molt per a desactivar aquesta profecia, que va ser d’utilitat en el passat.
Avui estan postulant un altre profecia. “Canvi climàtic” en vena, i, “Emergència sanitària”, també en vena.
Òbviament, els és del tot necessari que la gent accepti “una gran, gran, crisi sense precedents” com si fos conseqüència d’una contingència atzarosa, com si fos per causa d’un meteorit, per exemple, que res té a veure amb la presa de les seves decisions i encara menys amb els seus plans de futur...
Mestres de l’engany, la impostura i el cinisme.
Si sou observadors podeu copsar com sempre, sempre, reguen abans de fer ploure, per assegurar-se que la profecia qualli, per assegurar-se de l’eficiència de la profecia feta realitat, per ells, ells fan que es complexi. Que si els virus antidiluvians alliberats pel desglaç...etc.
A dia d’avui qui no vegi la manipulació, tant pel què fa al Canvi Climàtic, com pel què fa a L’Emergència Sanitaria, és, senzillament, que no ho vol veure. Que no vol bescanviar el seu confort -social, i emocional- per una vida digne.
Tot això serà adobat per una crisi econòmica galopant, escassetat, de tot...
Tot això serà retransmès “en directe”, dia a dia, minut a minut, sense aturador, per tal que el ramat quedi absolutament incapacitat per posar en dubte, o qüestionar-se, una realitat fàctica imposada pel Poder... En cas que algú dubti i qüestioni, serà automàticament estigmatitzat i vilipendiat. Així és com els mèdia eduquen la gent.
Son els mateixos mitjans que filtren i amaguen fets rellevants susceptibles, també, d’ésser novel·lats, dia a dia.
Per posar-ne només un exemple, diari ABC, mitjans del mes de gener, “Liberan a 65 niños de los horrores de la mayor red pedòfila de Alemania”.
Caram, quina noticiassa, per sucar-hi pa... al bell mig d’Europa, la terra promesa, il·lustrada, terra de les llibertats, d’informació inclosa. Seixanta-cinc infants d’una tacada, caram quin tros de xarxa!!, necessiten gent compromesa i lleial, gàngsters professionals, i una logística espectacular....i, qui son els clients de la mercaderia?...
Ja ho veieu, per fer-ne un culebrot i tenir l’audiència enganxada al televisor, per anys. Audiència assegurada, negoci segur.
Doncs no, per alguna estranya raó silenci absolut...zzzzzzzzzzz
Si encara no veieu com us manipulen és que el confort que us proporcionen el soma i el circ, ja us està bé. Zombies Live Matter.
El túnel.
Tota aquesta travessia, aquest transitar, es podria considerar que és “un preu a pagar per a un futur millor”. Aquesta no és res més que una profecia addicional, operativa, que a ben segur, arribat el moment, us voldran endossar des del Poder. Un altre dosi que els ionquis acceptareu complaents, per què us servirà per a justificar-ho tot. “Quina bona persona que soc”.
Us han convertit en ionquis d’emocions condicionades que serveixen per a pal·liar la vostre manca absoluta de dignitat i autoestima.
Una vegada heu acceptat menjar el què us posen al plat, submisament, sense qüestionar res, un cop heu fet de la vostre dignitat i humanitat un erm, un cop heu acceptat la desertització de la vostre ment, aleshores esteu en “el túnel”.
En “el túnel” estant, només hi ha una possible sortida... què necessita tant d’amor com d’intel·ligència per ser acceptada. En “el túnel” estant, quan més dosis entomeu més us hi endinseu, quan més us hi endinseu més fàcil que quedeu captius, polaritzats.
Per sortir del “túnel” primer cal acceptar que un mateix ha estat enganyat, mentre tocava el violí... ha d’acceptar que li han robat allò que té més valor. Si no considera que el viure amb veracitat és allò que té més valor, ja estarà entregat...captiu, polaritzat, engrossint l’exèrcit del mal.
Desprès de l’acceptació haurà de fer marxa enrere, només es pot sortir del túnel desfent el camí fet.
Deia que cal tenir amor i intel·ligència, per que en trobar-vos en aquesta situació esteu en la tessitura d’haver d’inclinar, encara, una vegada més, el vostre “auto-crèdit”, la vostre intuïció, en un sentit o en un altre. Si tornes endarrere aniràs a petar just al lloc del que volies fugir. Veuràs La Realitat, el mal, l’abús, la tirania, la mentida, el cinisme, la deshumanització, la misèria, cobdícia, rancúnia, la dominació, etc.
Si segueixes endavant, pel túnel, ara ja ho saps...segurament obtindràs algun guany material, i sobre tot confort social, potser és millor ser un captiu ben alimentat al cap davall...tot i que ara ja, ara sí, has copsat amb claredat que vas de pet a l’escorxador de “l’ànima humana”.
Ho saps, ho has copsat, entre d’altres coses, per que t’ho han anunciat, això sí, com a una gran millora civilitzadora...
“Nosaltres som, provablement, una de les últimes generacions d’homo sàpiens”, “El món es dividirà en super humans millorats, i una massa prescindible”
Yuval Harari (ponent del Fòrum Econòmic Mundial)
El Futur.
A poc que esmoleu la mirada us adonareu que només hi ha una profecia de futur dempeus, que sigui dominant i hegemònica, vull dir.
Certament, a poc que us hi fixeu, us adonareu que no us cal projectar un disseny del món a futur, per que ja us el donen fet, és un futur profètic. Així que el paper de l’Home en aquest món futur està ja determinat per aquells que tenen entre mans El Poder, la capacitat de decidir per tu i per mi, per tots.
*Fer que les coses passin, o fer, contràriament, que les cosses, que podrien passar, no passin.
Per a implementar el futur profètic, El Poder necessita els “dealers” per tal de “subministrar informació del projecte al públic”, necessita que “el públic” quedi condicionat, intel·lectualment i, sobre tot, emocionalment, per tal que percebin aquest futur anunciat com a desitjable i únic possible...
Lo de “únic possible” és tragèdia, una percepció que actua com un encerclament mental, del què no es pot sortir.
“Desitjable” és el que genera addicció, crea ionquis. “estic essent protagonista”, “soc bona persona”, “soc acceptat socialment”, etc... entomes totes les dosis per que generen un “registre de si” plaent, com un narcòtic. El Poder se n’encarrega que obtinguis la teva recompensa.
Queda pendent parlar del futur que ens tenen preparat... que és terrible.
Amb els meus millors desitjos.
Que El Cel ens miri amb bons ulls, i Els Vents ens siguin favorables.
Agosaradament, Vallfosca.
