CATALUNYA
Les falses lliçons
Això és una presa de pèl... Ara ens venen a dir que ens vàrem jugar la cara, firmant actes de les messes, per exemple, per la puta cara, per que ells estaven fent un aprenentatge de les lliçons que es destil·laven de tot lo relacionat amb el referèndum... un referèndum fake doncs, per que lo important eren les lliçons que ens serien útils en enfrontaments ulteriors.
Per tant, ben clarament, ens van mentir, ens van utilitzar i ens van TRAÏR.
Tot això és gravíssim... i no es pot deixar caure així, tan alegrement ...com si res, quan els partits polítics ens han utilitzat, segons ells, per extreure’n quatre lliçons, deixant-nos als peus dels cavalls.
Retre comptes és una obligació moral, i també política...
Amb tot, podem veure com el seu posicionament és exactament el mateix, i queda clar que l’única lliçó que n’han tret de tot plegat és que “el poble català” ha de quedar subjecte a “La Democracia Española” encara que no hi tingui representació polític-jurídica nacional.
La lliçó, l’única amb criteri de realitat, que s’extreu de l’1-O, és el que sempre hem sabut, que els catalans, en tant que catalans, no tenim representació jurídic-política en l’ordenament jurídic-polític espanyol...
Ens vàrem expressar “democràticament” i ens van pegar...no sé si quedà prou clar l’afer.
Els politicastres catalufus varen córrer a dir que tot havia estat un torça-braç, i es varen rendir incondicionalment, tot fent d’espanyols, discutint de dret espanyol amb els jutges espanyols, en espanyol...Si això no contradiu el què s’espera d’uns líders que pretenen comandar l’alliberament nacional de Catalunya jo ja no sé...
Tenint en compte el criteri de realitat que es desprèn de La Lliçó de l’1 d’octubre, si som un país ocupat per la força, amb violència, el mantenir càrrecs electes pels catalans dins dels organismes i institucions espanyoles polítiques-jurídiques, com son El Congreso, El Parlament Autonòmic, La Generalitat...és la manera més efectiva d’atorgar veracitat al relat espanyol pel qual l’estat espanyol és una democràcia plena, on els catalans, en tant que catalans, tenim plena representació democràtica...
Entenguis bé, això és el que els catalans, amb el seu vot, fan.
Els catalans menteixen més no parlen. O bé, els catalans i Catalunya son una nació ocupada i sotmesa per la força on els catalans no tenen representació jurídic-política plena, o bé, Espanya és una democràcia plena on els catalans hi tenen representació jurídic-política plena en tant que catalans. Però totes dues coses a l’hora no poden ser.
Atenent a aquest plantejament, que jo diria que és l’únic que pot sostenir-se sense enganyar a la gent, de manera coherent, Catalunya, els catalans, hauria de fer un tomb en el seu plantejament, un canvi radical.
Tots els catalans que lluiten per a fer-se veure i ocupar uns escons en aquestes institucions espanyoles son traïdors, o, si es vol, practiquen la traïció, així com els que els voten, a no ser que un cop ocupat El Parlament Autonòmic el robin als espanyols convertint-lo en El Parlament de Catalunya, l’assemblea dels representants legítims dels catalans.
Les institucions espanyoles a Catalunya, Parlament i Generalitat principalment, amés de diputacions provincials, han de ser rebutjades per les organitzacions polítiques catalanes.
Els partits catalans haurien d’inscriure-s’hi però mai, mai, posar-hi el peu. L’oposició política catalana a l’ocupació espanyola ha de quedar fora de les institucions espanyoles, que son les que ens neguen la representació jurídic-política en tant que catalans. Altrament el que es fa és validar el règim espanyol com a una “democràcia plena”...
Que és, m’imagino, el què el món veu astorat.
D’aquest plantejament, inusitat fins ara, se’n desprèn tota una nova realitat política i social al país, i es pot entreveure com en aquesta nova manera d’estar políticament els partits del règim espanyol del 78 no hi tenen cap lloc, res a dir, a no ser que s’arrenglerin amb les forces ocupants.
Salut i Llibertat.
