Independentisme bàsic
Hores d’ara, finals de maig de 2020, semblaria prou assenyat que tinguéssim quatre coses, les més rudimentàries, potser, un xic endegades...i no és així. Campi qui pugui, pilota endavant, encara que sigui un vern tallat.
S’acosta un nou cicle d’eleccions a la colònia i dels afers més peremptoris ni se’n parla.
Adhesions i Lideratge.
Sempre que s’apropa un cicle electoral els partidets processistes treuen a passejar lo de “refer la unitat” ... el tema està tant malmès, ells l’han malmès tant, que ja no se sap si parlen de la unitat independentista, o, sobiranista, que és el mateix que invocar un element difús en un horitzó atzarós i gens probable, gens probable sobre tot per que és una auto-profecia purament instrumental i retòrica.
Ens convé fer un repàs breu i concís.
Això va començar abans de la retallada del estatut del 2.006. Al tombar de segle les batusses en els diferents medis, sense control aleshores, eren espectaculars i memorables. En vaig ésser partícip.
Ja aleshores, els més intel·ligents i visionaris dels administradors de la colònia van entendre que la manera de modular“la tempesta creixent” era liderar un nou cicle polític, i es van inventar lo del nou estatut. La gent, però, un bon número de catalans, ja aleshores volíem independència i no un nou estatut... tot va anar com no podia ésser de cap altre manera...”carregar-se de raons”. Després va venir lo del “pacte fiscal” d’en Mas, més del mateix... Tots coneixem com els administradors de la colònia intentaven surfejar l’onada per tal d’apaivagar-ne els efectes de col·lisió, l’argument era “carregar-se de raons”.
La mar de fons, però, continuà carregant contra la costa... i que van fer els senyors administradors de la colònia?, doncs emplaçar-se de manera adient als interessos particulars de la classe política i dels partidets. Recorden vostès com formularen, aleshores, lo del Lideratge?...”Al costat del Poble”...Aquesta va estar una innovació ben catalana, els líders, fins aleshores, sempre havien anat al davant, però a partir d’ençà anirien al costat.
L’ANC formà part d’aquest mateix invent, trufat de gent dels partidets, deien estrènyer els partits quan tant sols els avalaven, els validaven com a líders sense cap exigència, posant en valor el Lideratge difús.
En un procés difícil com és el d’alliberament nacional de Catalunya manca un lideratge fort, determinat.
Per a un lideratge fort cal primer parlar clar, sense embuts, i fins ara el lideratge difús de la colònia no ha concitat adhesions sinó que ha fet ramat.
Un lideratge fort ens explicaria com dotar el país de les capacitats d’exercir la força en el moment decisiu...”milícia civil organitzada”. Ens explicaria com dotar-nos d’uns fons reservats, patriòtics, des d’una organització privada, potser. Com organitzar un Centre d’Intel·ligència Nacional fora de l’abast de l’influencia nyorda.
Aquestes son les famoses “estructures d’estat” de les què parlaven de manera difusa per a no entomar compromisos, i que mai van saber pensar i menys realitzar.
Això és concitar adhesions, posant-se al davant, disposat a la lluita total..., per que la volen si no la Unitat, si no és per a fer ramat?.
Liderar l’alliberament nacional és entomar el repte de defensar els drets dels catalans obertament, sempre i arreu, sense excuses ni escletxes, i practicar el Tot per La Pàtria!!!!... i si no és així, sinó estem disposats a córrer riscos, quedem-nos a casa, per que revertir tres-cents anys de dominació colonial exigeix prendre riscos...
Per a fer una truita cal trencar els ous i per alliberar la nació catalana de la dominació colonial nyorda cal prendre riscos...i per això, per tal de prendre riscos amb les màximes garanties possibles cal organització, organitzar La Força...l’acció, de la mateixa manera que els amos compren cotxes blindats adients a la maniobra urbana per valor de més de dos mil milions d’euros... de la mateixa manera cal organitzar-nos...
Hi ha qüestions bàsiques, peremptòries.
Si voleu l’alliberament de Catalunya no voteu més col·laboracionistes.
