El camí de la Força

                   El camí de la Força

Els catalans ens plantàrem i vàrem treure de polleguera els espanyols, tant, que l’estat es va veure forçat a exercir la violència, és a dir, a violar els nostres drets legítims. Ho va fer per a cobrir-se de la seva debilitat. Desprès, un cop, rendits, entregats i agenollats, tota la repressió necessària per a deixar clares les coses del menjar.

 

 Alguns pensarem que la violència que podien executar els nyorkos seria insuficient per a contrarestar “la força de la gent”, però no va ser així, no vàrem ser humils, els nostres pastorets van pensar que amb una victòria moral ja fèiem, sentir-nos superiors... guanyar un litigi moral. Si haguéssim estat humils haguéssim estat en allò que som, sense alienar-nos, menystenir-nos, i sense perdonar la vida, tampoc, a ningú...

 

 El camí de la Força té a veure amb la capacitat d’estar-se en allò què s’és, aquesta és la humilitat que necessitem i no tenim...

 Alguns catalans anem entenen què és esser català, més enllà d’una qüestió folklòrica, o romàntica, per que diguem-ho clarament, desprès de tres-cents anys de colonització, la folklorització del fet català ha estat aclaparadora. Encara avui, potser més que ahir, la folklorització del fet català és més punyent que mai abans, mirem sinó la tv local, TV3...”sou molt bona gent”, “que macos”... molts ens voldrien en una reserva antropològica, en un museu, llençar-nos cacauets... i a fe de Déu que si badem ... “ho tenim a tocar”.

 

 Amb tot, aquesta propedèutica no la tenim assolida, encara volem esser el justicier ungit de la mà de Déu, o, seguir un guru que ens ven sopars de duro a quatre pessetes. Aquests gurus processistes ens diuen que tenim molta força per que som molts -encara que no suficients-.

 Mitja dotzena de vaquers poden conduir un ramat de milers de caps de bestiar d’un lloc a un altre.. l’única temença és l’estampida.

 

 Ara ens trobem, a Catalunya, que ens surten “justiciers ungits” a cor que vols, i un altre vegada la mateixa pega, la manca d’humilitat fa que esdevinguin gurus insofribles, insofribles sobre tot entre ells... encara no hem après la lliçó, i en aquesta carrera si no aproves amb nota no passes de curs. “Eh!, la unitat és aquí!”, “Uniu-vos a mi, i junts vencerem”...

 És ben curiós i espectacular que aquests ungits sorgits per a fer justícia al poble català facin el mateix que aquells que l’han traït... el mateix de manera especular, simetria especular.

 

 Els processistes ens han ensenyat que tenir La Força sense tenir la visió no serveix per a realitzar-la, La Força. I, aquests ungits ens estan ensenyant que tenir la visió sense esser capaç de congregar La Força tampoc no serveix de res...

 

 Critiquem molt, emperò alhora de fer propostes som mesquins, covards...

 La humilitat és tant escassa com preciosa, i tant enyorada com necessària. Estar-se en allò què s’és, sense menystenir-se, sense vanar-se’n...ferm i valent.