Que la Força ens acompanyi

                       

            Que la Força ens acompanyi

              

  Sí senyores i senyors, estem en plena fase de corrupció. Quan les diferents parts d’un corpus, què tenen per raó d’ésser treballar sinèrgicament, es desentenen les unes de les altres els corpus es romp, 1ª fase, descomposició, 2ª fase, corrupció, 3ª fase, mor.

 Sí, senyores i senyors, si les diferents parts, a dia d’avui, sobreviuen és perquè Nyordia les té en “respiració assistida”, amb les constants vitals al mínim i sota control.

 Sí senyores i senyors, avui l’única utilitat de les administracions de la Generalitat de Catalunya és la de validar el règim colonial i l’estat nyordo com a “democràcia consolidada”.

 Avui els col·laboradors necessaris de l’esclavatge de Catalunya fan el ploricó més que mai hagin fet, també es manifesten fent un desplegament brillant del relat de com l’amo ens sotmet a penúries i injustícies, humiliacions i tracte arbitrari...

 Permetin-me aclarir que aquest, el de l’amo dolentot, és el mateix discurs que fan els reformistes nyordos falangistes, “que buén vasallo si hubiere buén señor”.

 Ho fan així per tal de congregar el ramat a les murades de Jericó, a voltar-les, amb tambors i fanfàrries, amb la fe cega de que en un moment donat les murades s’esmicolaran i l’enemic quedarà a nostre mercè...ara ja no és “la força de la gent”, ara és la força de la fe. 

 Ara ja hem passat d’ésser ramat a ésser animal de granja.

 L’única veritat, emperò, és que per a ésser lliure cal una determinació absoluta. Auto-determinar-se és un exercici de força, d’una força totalitzadora, no et pots auto-determinar només un xic, un poquet...

 L’auto-determinació no depèn del què està bé o malament, ni en termes morals ni en cap altre... una nació, històrica, com som Catalunya, en té el dret, a l’auto-determinació, i si es creu superior o inferior a cap altre, nació, és absolutament indiferent pel que fa al dret que l’assisteix, i sinó que els hi preguntin als espanyols.

 Certament, la diferència més bàsica i peremptòria que hi ha entre els espanyols, castellanitzats, i els catalans, és que els espanyols han estat sempre autodeterminats, per això utilitzen la força sense miraments, fent-ne ostentació...

 Auto-determinació i unilateralitat van junts, no es poden dissociar. Ara la pregunta és com tornarem a aplegar “la força de la gent”, a l’entorn de què, o, de qui. Qui serà el valent que pugui organitzar La Força per tal de fer-la eficient...

 No es pot anar a la guerra essent multilateral, bé, s’hi pot anar... a morir.

 Si em demanen si La Força fa a la civilització, els he de dir que això és un afer, ja no d’un altre fase, sinó d’un altre estadi. I aquí, no només ens han estafat amb “la democracia española”, sinó que l’Europa il·lustrada ha estat, també, un miratge.

 Però això, ara, son figues d’un altre paner.

 Salut i Força.