Si fos conspiranòic

                                     

                                       Si fos conspiranòic

 Cal insistir, és absolutament necessari. Estem centrats en les conseqüències i passem per alt les causes. 

 Donem per fet que el virus que causa el Covid-19 és un desastre natural, una mutació atzarosa, una juguesca del destí...

 En aquesta conjuntura molts tenim percepcions extraordinàries, diferents, intuïcions i sensacions que ens duen a considerar escenaris, fins i tot ara, poc plausibles, “no, no pot ser, no pot ser”.

 Negar l’evidència és un mecanisme del cervell per tal d’aconseguir un mínim de confort, qui ens ho podria retreure?. Tanmateix l’estruç en posar el cap sota terra corre més perill que mai, per que ve el lleó i se’l menja. 

 Òbviament un servidor de vostès no és ningú, ningú rellevant, les indicacions que puc donar-los son merament gestos, unes passes esmaperdudes en mig d’una coreografia d’ànimes esmaperdudes que cerquen respostes a preguntes que no saben formular.

 Òbviament no soc, tampoc, un “influencer”. Així s’explica com piulades com aquesta:

“algun mandatari, estadista, s’ha ocupat d’organitzar una resposta pública, política, mundial, per tal de fiscalitzar els laboratoris què es dediquen a investigar/treballar ”eines biològiques” a l’ombra, amb absoluta opacitat?, pregunto.

 En mans de qui estem?.”

 Doncs només una persona va clicar un “m’agrada”.

 Que no soc pas cap savi és també una obvietat, però tanmateix que la gent, a la xarxa, -lloc on es presumeix que hi ha la gent més activa i informada- ni tant sols intenti comprendre allò que senyalo, que ni tant sols miri, no ja la Lluna sinó el dit, fa que se’m posin els pèls de punta de pensar que som, tant sols, un ramat de xais camí de l’escorxador cantant velles tonades que un dia ens reconfortaren al voltant del foc, incapaços de percebre la realitat. 

 Si fos conspiranòic pensaria que tot això no té res a veure amb l’atzar, pensaria que el veritable poder és el què mou els fils a l’ombra, el què prepara i endega els escenaris, el veritable poder és el què ens fa creure, el què procura que ens mantinguem en la foscor de la creença. 

 Si fos conspiranòic pensaria que els avenços en la investigació de les característiques del virus s’aniran filtrant poc a poc... per que el ramat vagi entomant la terrible realitat també poc a poc, i tingui temps per a comprendre el veritable abast de la tragèdia sense que una reacció espasmòdica atempti contra el poder..., si fos conspiranòic pensaria que quan ja estiguem al cas tindrem una argolla en els narius, o, un xip sota la pell.

Però tornat a la realitat, sembla prou evident que els polítics estan centrats en una resposta pal·liativa per que se’ls jutjarà per la eficàcia en combatre la malaltia, però, no son també, responsables d’encarar les causes?...o la seva ineptitud ens condemnarà, també, a haver de quedar exposats sense remei en el futur?, la seva ineptitud, i, sobre tot, la nostra...

  Desperteu, “Sí que pot ésser”, desperteu, cap creença us ajudarà. Desperteu. 

  Cap ens de comunicació i informació us donarà resposta. Desperteu, només la vostre capacitat per a posar en dubte ens podrà salvar.

 Salut i Llibertat.