L'Estaca

                                                        

                                                   L’Estaca 

             Aquesta és la meva tesi, no volen guanyar, els fa basarda guanyar.

 L’Estaca, una cançó que tots coneixem, nostrada, fins i tot coneguda internacionalment

com a una tonada de lluita popular en contra la dominació de la gent a mans d’oligarquies que deshumanitzen les societats.

  Certament l’estat espanyol és una estaca a Catalunya amb la que ens té sota control colonial, alliberar-nos és tombar l’estaca, tombar l’estaca és alliberar-nos. 

 La gran paradoxa és que els partits anomenats independentistes canten l’estaca, incentiven al poble a tombar-la, i, alhora, ells col·laboren a mantenir-la dempeus...

 Una explicació que branden per tal de sostenir-se en aquesta tessitura és que “no som prous”. Aleshores ens llencen la pastanaga de les eleccions, “vinga nois, hem de guanyar, sinó no serem comptats”. El xantatge està servit...

 Jo no sé vostès, però un servidor té la ferma intuïció de que en una escomesa en referèndum normalitzat els que votaríem SÍ a la independència seríem majoria clara i consolidada.

 Hi ha estadístiques que així ho diuen. Tanmateix el què sabem és que vàrem assolir una fita de prop del 49%, en condicions dures d’amenaces i repressió espanyolista, i que en les últimes eleccions al Congreso nyordo varen assolir, els partidets dits independentistes, el 42% dels vots emesos a Catalunya...

 Cantar l’Estaca mentre exhibeixen “Spain Sit & Talk” és la nova manera de xutar la pilota endavant... no tenen cap pla, cap estratègia, cap projecte, res... resistir en els llimbs amb l’esforç del ramat. 

 No els agraden les barricades ni els contenidors cremant, això els podria comprometre,  i potser, fins i tot els podria dur a la victòria...oju!, alerta!...no som prous!...

 Els botiflers nostrats i significats al·leguen que emprendre accions de protesta abrandada amb un 42% de suport “és mal”, així, d’aquesta manera tanquen el cercle i donen cobertura als col·laboracionistes del “govern efectiu”, “govern efectiu” que s’esmerça força en atonyinar-nos per tal de des-incentivar el vot indy, no fos cas que guanyessin...els fa basarda guanyar.

Aquesta és la meva tesi, no volen guanyar, els fa basarda guanyar.

 Una qüestió retòrica. Que succeiria si els partits indys al Parlament proposessin un front comú dient que amb un 50% més 1 declaren la independència i tothom a defensar l’estat catalá als carrers fins a neutralitzar l’estat nyordo a casa nostre?, que succeiria?...

 Per què no ho fan?... doncs perquè no volen guanyar, així de fàcil... no estan preparats per a fer la independència, han fet el que han pogut...potser... però ara els tocaria donar pas, estan esgotats del tot, més que amortitzats, son EL PROBLEMA.

 Això essent indulgent, sense retreure’ls-hi el fet que ens han enganyat i traït ja massa vegades...

 A aquesta última n’han tret el 42%... espero que això baixi i baixi per què sorgeixin altres actors més compromesos amb l’alliberament nacional i el poble català.

Agosaradament Vallfosca.