Salvar el soldat Rayan

              Salvar el soldat Rayan

 Aquest escrit s’hagués pogut titular, també, “Serie B”, o, “Penícules”, i és que veureu, aquests dies em venen imatges de pel·lícules, de tota mena.

 Per exemple em venen al cap episodis d’aquells en què l’ordre què manté l’equilibri en el Món es veu greument alterat, i el restablir-lo és una necessitat peremptòria què queda en mans d’uns pocs, herois en diuen.

 Hem de tenir en compte, però, que aquestes imatges dialoguen amb la realitat nostrada i no pas amb cap altre, dialoguen amb la realitat marc en la què vivim la nostra realitat intersubjectiva amb la gent de l’entorn.

 Europa, Espanya, Catalunya. La jerarquia de les ordres d’aquests diferents marcs son sovint confosos, sobre tot, per que depèn de a què vagin referides. Per exemple, si son referides, les ordes, al marge de dèficit estatal mana Europa, si van referides a la redistribució de les subvencions a la pesquera mana Espanya, i si van referides a la despesa en l’àmbit de la sanitat pública mana Catalunya.

 Els catalans tenim la desgràcia de que les tres administracions son nefastes, a quina pitjor.

 No m’estendré en proclamar els mals que ens proporcionen aquestes administracions empestades, però paga la pena aturar-se per veure quines son les prioritats que les tenallen.

 Les imatges s’amaguen. Sí, el periodisme és una mera caricatura del que diu ésser. Hem vist, per exemple, el parking del tanatori de Collserola embotit de taüts... ho hem vist a la xarxa, a twitter, de la mà d’un periodista “free lands”, ho hem vist però no podem saber si ho tornarem a veure per que el “gobierno progressista” ha fet un reial-decret (Decretazo Digital) pel què s’arroga el poder intervenir les xarxes telemàtiques segons els convingui. Sí, no a Xina, no l’Erdogan, no, “el Gobierno de España”.

 Ah!, oju, que el govern col·laboracionista de Vichy fa exactament el mateix. Se’n diu desinformar, mentir, enganyar.

 Les responsabilitats es defugen. Sí, el “gobierno progresista” envia la gent a treballar, però, oju, que fa un altre reial decret amb el què s’espolsa les puces... si algú s’infecta en el lloc de feina serà culpa de l’empresa...

 Si el virus ja rondava a finals de gener i se sabia que ens enfrontàvem a una més que possible pandèmia de caràcter assassina, i no van fer absolutament res per tenir material de prevenció, i, sobre tot, respiradors, doncs no es diu i ja està. Es busca un placebo que sadolli la necessitat de compensar la vulnerabilitat, i ja està.

Se subvencionen els mitjans de comunicació, per a que callin, i segueixin les instruccions.

Les declaracions dels administradors públics van, principalment d’això, pilota endavant, segueixin les instruccions, i, que güais que som.

 Un altre guerra solapada, en l’àmbit públic mundial, és el de l’origen del virus. Hi ha controvèrsia. Alguns fan esforços per assenyalar que l’origen “hagués pogut ésser par causes naturals”, cada vegada més, emperò, hi ha dades que senyalen la creació del virus en laboratori com a causa plausible de l’origen.

 De tot això no se’n parla, és un “ara no toca” sempre a conveniència del poder que sustenta l’ordre en el món. Però, tanmateix, és un fet que en el món, escampats pels continents, hi ha laboratoris que es dediquen a “investigar eines biològiques”. Estan fora del control de l’opinió pública, és clar, per que quins motius hi pot haver per a investigar eines biològiques que s’hagin d’amagar?, estan fora de control, en mans de qui?...

 Preguntes, preguntes, preguntes.... 

 Els silencis sempre son còmplices, més quan s’ha estat escollit per salvaguardar els drets dels ciutadans, què han anat ordenadament a les urnes.

 A quina mena de gent escollim?...Instar a l’ONU per que reguli i tingui cura de controlar obertament els recursos d’investigació biològica en el món hauria d’ésser ja una prioritat.

 Com començar a promoure el debat de l’expansió demogràfica i les conseqüències de sobre-explotació pel planeta que tots rebrem...

 No és admissible que els mandataris continuïn tirant la pedra i amagant la mà... Però el ser tractats com a adults, i no com un ramat infantilitzat, depèn cada vegada més només de nosaltres. 

 Els nostres representants, tant europeus com estatals com catalans, prioritzen salvar el sistema capciós de les mentides i el soma, per que així és la manera en què salven el seu propi cul... 

 Una manera d’avaluar el progrés en el món, tant peremptòria com eficaç, era veure com, en general, s’avançava en “certeses”. Si avui en viure en el món teníem la certesa, per exemple, de que no ens faltaria la assistència sanitària que ens hagués mancat ahir, podríem dir que hem progressat...si malgrat no tenir una feina se’ns procura un estipendi de subsistència avui, que ahir no teníem, podem dir que hem progressat, etc...

 Ara, però, amb aquesta crisi, i la possibilitat real de que en vinguin més i més dures encara, ens endinsem en un procés d’incertesa generalitzada...

 Volcans de cop i volta en erupció , meteorits que s’atansen com mai al planeta Terra... perills, riscos derivats de contingències que estan fora del nostre abast... però que hauríem de pensar si el perill ens el proporcionés una colla de flipats, en petit comitè, seguint les instruccions d’un alt comandament a l’ombra?...

 Digueu-me conspiranòic, però ha començat una nova etapa per a l'ésser humà. Si hem de travessar un coll d’ampolla poblacional, per que no estem suficientment desenvolupats per a sostenir el desplegament demogràfic actual, potser fóra millor que repartissin condons i no alliberessin virus com aquest, que sembla que té molt mal pronòstic.

 Però aquest debat públic no hi és ni se’l espera, ens comminen a rituals que falquin el sistema, a exorcismes -todos unidos- per tal de refugiar-nos de la por... i tot això ho fan per tal de fer-nos-en còmplices -todos unidos-, per que son incapaços de fer el què han de fer.

 Veritat i transparència, assumpció de responsabilitats i posar em marxa un sistema transparent per tal de fiscalitzar el poder, tan al sol com a l’ombra.

 Salut i Llibertat.