Prioritats

                                      PRIORITATS

Les crisis, diuen, sovint son oportunitats, potser sí. Sigui com sigui si ets pots aturar un moment a la riba és més fàcil veure com baixen les aigües. Amb tot, hi ajuda molt saber a on vols anar.

 Si vols “alliberar-te per a salvar les llúdrigues marines” sempre et pots demanar que vols realment, si alliberar-te, o, salvar les llúdrigues marines. Potser per tal de salvar les llúdrigues marines no caldria alliberar-se. Que vols realment?.

 En aquest contínuum que en diem actualitat hi sovintegen fets relatius al capteniment dels nyols. Cada dos per quatre premien funcionaris que han fet la gesta de reprimir els enemics d’Espanya. Policies, jutges, fiscals, etc., i si, algun nyordo acaba essent encausat ni s’immuta, “se va de rositas”.

 Un exemple palmari el tenim amb el cas del rei emèrit dels nyordos. Pel què he pogut copsar els catalans han reaccionat, com tenim per costum, fent tota mena d’escarafalls, contorsions i tota mena exorcismes...i sobre tot donant lliçons de moral, ”ai mare de Déu senyor, però com pot ésser aquests espanyols?”, els roben, els avassallen, i ho justifiquen tot per que tenen una Constitució que diu que el rei dels espanyols, per més que es passi les lleis pel entrecuix, és inviolable, i jatà, es queden tan amples.

 Els catalanets, pobrissons, no ho podem ni acceptar ni entendre, nosaltres que som superiors en tot, amb un nivell d’exigència moral ineludible i inigualable posem el crit al cel. 

 De debò que no sé si som o no som superiors a ningú altre, però sovint estem absolutament enpardalats, a les boires, out, molt més alienats que no ens pensem, molt més fora del què som que els nyordos, que saben perfectament de que va el tema i ens tenen la mida presa.

 Ésser nyordo pot ésser més o menys “cutre”, però no son menys que ningú per que tenen un estat, un estat que els defensa per damunt de llúdrigues i mandangues, ésser espanyol és un actiu, un valor en el món, un bé en si mateix, a veure si ens entenem, que allò que els ocupa és tenir assegurat aquest ens orgànic que es diu estat, quant més fortes les estructures millor, si per aconseguir-ho han de desballestar la democràcia doncs es desballesta, si s’han de bunkeritzar doncs es bunkeritzen. 

“Mantenella y no enmendalla”, “ser espanyol es un honor”, “crisol de conquistadores”, “la santa unidad” i “antes rota que doblá”, “por el imperio hacia Diós” i tot el que vulguis... nosaltres ens en fotem, però aquestes son veritables estructures d’estat. Aquests son els capitals intangibles que fan forta una societat. Tenen les prioritats clares, això no va del sexe dels àngels, no sé si m’estan entenent. Si el reietó és un cabró, tan hi fa, per que és un dels seus “tòtems”. Alguns nyordos filo-falangistes reformadors saliven amb l’idea de que podran reformar la seva estructura, el seu model, pobrets, aquests son els seus alienats...fa dos mil anys que s’estan reformant.

 I nosaltres?. Avui ésser català no és cap valor en si mateix, ésser català es valora en funció de la bona persona que puguis ser o no ser, es valora pel sentit de la justícia que puguis tenir o no puguis tenir...es valora pel que sigui, per que no és un valor per si mateix...

 En temps de Pujol ésser català era un actiu en el món, ah però!, va defraudar hisenda i ja res del què va fer té cap vàlua, al penya segat, avall que fa baixada... I no se’m mal interpreti, aquí ningú s’ha de tapar les vergonyes amb la bandera, tanmateix, aquí semblaria que la prioritat és “la rectitud moral” i no pas l’estat dels catalans, per que els catalans en ser éssers superiors ja ho tenim tot arreglat i el plat a taula.

 Repetim-ho: avui ésser català no és un valor en si mateix, per això ésser català s’ha de justificar tant i tant, “ni un paper a terra”, “som gent de pau”, “open arms”, “estimem a tothom”, “som cívics i democràtics”, “això va de drets humans”, etc etc etc... i així fins que no quedi ni l’apuntador... mort d’avorriment i autoodi. 

 Si fóssim un país amb ambició intentaríem fer el que fan els països amb ambició, de bon antuvi, a escola, estudiaríem la nostra història i mantindríem el foc dels nostres capitals intangibles ben encès.

 Una història feta de generació en generació (https://urtziduina.blogspot.com/2019/11/del-dret-i-del-reves-es-conegut-potser.html) que es deixa veure en el més profund del magí dels catalans, una història construïda a foc lent que habita en el sistema límbic, vestida d’emoció profunda que ens habilita per a ésser catalans i ens explica de manera intersubjectiva malgrat els traumes que arrosseguem, que en son uns quants i ben profunds.

 Em resulta molt i molt groller veure catalans significats, líders, alliçonant els espanyols, amb èmfasi, amb dolo, molt concernits pels espanyols, en definitiva fent d’espanyols reformadors. Volen deixar d’ésser espanyols però, noi, no fan cap altre cosa que referenciar-nos a tots amb Espanya...

 Estem guiats per gent mediocre, mediocre en el millor dels casos, per que som un país sense ambició, esclavitzats, que ens hem de justificar tant de dia com de nit.

 És qüestió de prioritats.